Să scrii poeme/Escribir poemas/ESCRIURE POEMES (trad. al catalán por Pere Bessó*)

SĂ SCRII POEME

Să scrii poeme placide,
să sudezi tăcerea sintagmelor
şi să le sufli aerul ars din plămâni.

Să porţi noaptea o casă în spate,
să spargi sticle pântecoase
şi să vrei să eliberezi golul de acolo.

Să aprinzi o lumânare eterică,
să-ţi frigi vârfurile invizibile ale degetelor
şi să strigi la îngerul păzitor.

Să-ţi repugne somnul prea lung,
să scrii poeme pe un geam asudat
iar ele să înceapă să se prelingă.

ESCRIBIR POEMAS

Escribir poemas apacibles,
soldar el silencio de las  palabras abrasadoras
y soplarle el aire de los pulmones.

Llevar cada noche una casa en la espalda,
partir las botellas barrigonas
y querer liberar el vacío de dentro.

Prender una vela etérea,
quemarte las yemas invisibles de los dedos
y llamar al ángel protector.

Rechazar el sueño demasiado largo
escribir poemas sobre una ventana transpirada
y que empiecen a gotear. 
ESCRIURE POEMES
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i bufar-los l’aire ardent dels pulmons.

Portar de nits una casa a l’esquena,
trencar ampolles ventrudes
i voler alliberar-ne el buit. 

Calar una vela etèria,
cremar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda. 

Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra exsudada
i que comencen a gotejar.

*Querido Andrei: No hay poeta verdadero que no haya reflexionado alguna vez sobre el acto de la escritura. De una u otra forma. Los hay que escriben metapoemas. Los hay que escriben tupidos ensayos. O notas aclaratorias a pie de página, apostillas, incluso prólogos justificativos. Tú prefieres, sin embargo, mantener el tono y sustrato lírico, aunque no falte cierto descriptivismo simbólico, como la fusión o soldadura de los sintagmas o el soplo vital del poeta, a imagen del creador primero. En este sentido, ilustran las analogías del poeta-caracol, llevando su casa-concha a cuestas o el poeta-buscador, rompiendo la botella para liberar su mensaje, que no es sino el contrapunto de la plenitud, su vacío. En ese ámbito de las analogías, recuperas el poeta que escribe a la luz de la vela o candela y que es capaz de apagarla con la yema –punta, dices- de los dedos. Y la imagen preciosa de quien escribe el poema en el vaho de la ventana húmeda y, en consecuencia, éste se deslíe y gotea. En definitiva, el poeta del insomnio junto a su ángel de la guarda. Excelente. Nunca perdamos el niño que nos fructifica. 

Sursa
2012-07-30 09:36:00



Comenteaza





Ultimele 25 posturi adăugate

08:50:00DIN REVISTA TINERILOR —» Leo Butnaru
08:43:38Vinăria din Vale marchează 25 de ani  —» Fine Wine
23:23:24Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
19:03:37Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
16:48:55Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:06:45Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
09:49:00Fără Titlu —» Andrei LANGA. Blogul personal
09:29:00Zi de duminică —» Andrei LANGA. Blogul personal
06:55:00DIN YES-EURI —» Leo Butnaru
23:08:09Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
18:11:04Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:50:50Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
10:44:00PUNȚI —» Andrei LANGA. Blogul personal
08:33:00REMEMBER MIRCEA IVĂNESCU —» Leo Butnaru
03:25:22Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
11:37:30Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
11:27:56Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
06:27:00DIN POEZIA LUMII —» Leo Butnaru
20:41:03Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
19:44:36Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:47:24Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
10:04:00JURNALUL CA MEMORIE —» Leo Butnaru
00:16:29Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
17:01:52Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:15:41Fără Titlu —» Путепроводные Заметки