De-a v-ați ascunselea/Juego del escondites/CONILLETS A AMAGAR (trad. al catalán por Pere Bessó*)

DE-A V-AȚI ASUNSELEA

Trupu-i povară.  Mirosul de tămâiete tulbură şi te trezeşti într-o bisericăplină de oameni, înconjurând un sicriu,
poate chiar e al fratelui tău...

Mai crezi că visezi, că cei din jur sunt fantome, că din strană răsună melodii de adormit pruncii,iar părintele dă cu cădelniţa sa de înălţimi,sus de tot, cercetând cerul.

Nu te teme de morţi, ei nu muşcă și nu se mișcă ostentativ prin preajmă,
ci s-au oprit pentru o bucată de vreme,întârziind asupra unui gând anume, doar atât.

E adevărat că după asta nu mai pot să revină şi stau bine ascunși printre noi, așa ca în jocul de-a v-ați ascunselea.

JUEGO DEL ESCONDITE

El cuerpo es una carga. El olor de incienso te conmueve y te despiertas en una iglesia llena de gente, rodeando una tumba.
Puede que sea tu hermano...

Tú crees que sueñas, que los demás son fantasmas,
que aquí resuenan melodías para dormir a los niños y el cura toca con su incensario el alto del cielo, arriba de todo, estudiándolo atentamente.

No tengas miedo a los muertos, ellos no muerden
y no se mueven con ostentación alrededor
sino que se han parado por un tiempo por aquí,
tardando sobre un pensamiento distinto, sólo esto.

Es verdad que después ya no pueden volver
y se quedan bien escondidos entre nosotros, así como pasa en el juego del escondite.
¿Quién busca a quién?

CONILLETS A AMAGAR
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...

Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons, i el rector dóna amb el seu encenser de les altures, dalt del tot, fitant el cel.

No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.

És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres, com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
  *Querido Andrei: Una vez más he de saludarte con encomio. Tu sentido del humor ante un tema, en principio grave, como la presencia de la Muerte, es muy particular. Sin duda. Jugar al escondite –conillets a amagar, en el catalán de Valencia- en el interior de una iglesia, vivos y muertos, melodías de gori-gori, a divinis, y el perfume hasta la pérdida del conocimiento del incienso. Olíbano que retrotrae al lector a una sensación que queda desde la infancia en la pituitaria sacra de la memoria…

Sursa
2012-07-25 16:16:00



Comenteaza





Ultimele 25 posturi adăugate

11:51:22Cafeneaua Literară: Spiritul Creator al Modernismului —» Biblioteca de Arte 'Tudor Arghezi'
12:33:00Fantome —» Andrei LANGA. Blogul personal
01:17:34Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
17:12:08Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
16:02:57Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:57:42Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
13:29:01Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
12:12:00Pământ —» Andrei LANGA. Blogul personal
12:12:00Pământ —» Andrei LANGA. Blogul personal
04:32:00POEME PRIN ANI —» Leo Butnaru
03:46:13Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
01:54:22Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
01:46:39Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:52:02Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
04:37:00DIN POEZIA LUMII —» Leo Butnaru
00:53:00do you remember being scared? —» turn up the silence
21:41:43Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
18:14:39Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
14:30:40Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
11:33:16Interpretări Teatrale ale lui Eminescu: Luceafărul —» Biblioteca de Arte 'Tudor Arghezi'
01:04:11Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
23:45:50Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
22:36:52Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
21:23:03Fără Titlu —» Путепроводные Заметки
16:41:55Fără Titlu —» Путепроводные Заметки