MURIM CA MÂINE
Murim ca mâine.Iată ploia cade mai repede.Zborul păsărilor se afundăîn zig-zag înăuntru vocii noastre.Paza de pe puntea visurior noastree întărită și s-a ridicat o lume de semne sterileîn ochii noștri.Nici un cuib nu va refacevara ciocârliei în degetele noastre,fiindcă ploaia e tot mai aridă.Doar noaptea ne menține arșița febrei,îmbrăcând haina cea mai întunecată.Murim ca mâine.
MORIREM PROMPTE
Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen
zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.
(de La terra promesa, 1988)
MORIREMOS PRONTO
Moriremos pronto.
Ya la lluvia cae más rápida.
Los vuelos de los pájaros se hunden
en zigzag dentro de nuestra voz.
La guardia del puente de nuestros deseos
está reforzada
y han edificado un mundo de señales estériles
en nuestros ojos.
Ninguna salvación de jergones nidificará
el estío de la alondra en nuestros dedos
pues la lluvia cae mucho más árida.
Sólo la noche nos mantiene el celo
de la fiebre,
eligiendo su más obscuro ropaje.
Moriremos pronto.