vieru3.jpg  
IDoina este forma sublimă a suferinţei omeneşti.La lamentació és la forma sublime del sofriment humà.  
IIAdevăratele tristeţi sunt trei: de maică, de cel drag şi de muzică; restul sunt păreri de rău.Les vertaderes tristeses són tres: de la mare, de l’estima i de la música; la resta són només malcontentaments.  IIIDacă eşti mândru, atunci vei suferi, iar dacă nu eşti - atunci nu preţuieşti nimic.Si ets orgullós, aleshores sofriràs, però si no ho ets – llavors no valoraràs res.  IVOmul dacă ar trăi nu 70, ci 700 de ani, s-ar urca lui Dumnezeu în cap...Si l’home visquera no 70 anys, sinó 700 anys, s’erigiria en déu al seu cap...  VNu există un viitor care ar avea răbdare să-i aştepte pe oameni.No hi ha un avenir que tinga la paciència d’esperar les persones.  VIFiecare zi are parfumul şi miasmele ei, plus mirosul sudorii care justifică prezenţa omului în mijlocul clipei ce ni s-a dat.Cada dia té el seu perfum i les seues miasmes, a més de l’olor de la suor que justifica la presència de l’home enmig de l’instant que se’ns ha donat.  VIIAcolo este cea mai cumplită sărăcie unde cartea moare în braţele pâinii.La més complida pobresa és allí on el llibre mor en els braços del pa.  VIIIRobul de azi - un câine care păzeşte alt câine de alţi câini cu mulţi câini şi ei.
L'esclau de hui - un gos que peix un altre gos d’uns altres gossos amb molts gossos seus.
IX
Nici religia nu a putut acoperi vreodată răutatea omului - întotdeauna i-au rămas afară ghearele.Cap religió no ha pogut mai ocultar la maldat humana - sempre ha romàs fora de les urpes.  XUn om dedat singurătăţii nu este nici mai bun, nici mai rău ca ceilalţi, este pur şi simplu un om singur.Un home afeccionat a la soledat no és ni millor, ni pitjor que els altres, és purament i simple un home sol.  XIRăbdarea nu este scrisă pe nici un steag.La paciència no es troba escrita en cap bandera.  XIIE bine să înveţe un popor de la altul, nu este însă bine să înveţe un popor pe altul.Està bé que una persona aprenga d’una altra, però no està bé que una persona aprenga a despit d’una altra.  XIIIRăbdarea este credinţa în forţele proprii.La paciència és la convicció en la força d’un mateix.  XIVSunt două lucruri pe care un bărbat nu are dreptul să le piardă nici în cel mai urât vis: ţara şi demnitatea.Hi ha dues coses que un home no té dret a perdre ni en el més odiós somni: el país i la dignitat.  XVEste nedrept să învăţăm copilul cum să moară pentru Patrie, înainte de a-l învăţa cum să trăiască pentru ea.És injust que els infants aprenguen com es mor per la Pàtria abans d’aprenre com es viu per ella.  XVI
Patria este neliniştea fericită a inimii mele.La pàtria és ansietat feliç al meu cor.  XVIITalentul numai a spus că mă ajută, iar munca m-a ajutat.El talent només m’ha dit que m’ajudaria, però el treball m’ha ajudat.  XVIIIDintre toate religiile cea mai frumoasă este mama.De totes les religions la més bella és la mare.  XIXSunt om, pot iubi, deci pot totul.Sóc home, puc estimar, doncs ho puc tot.  XXGloria fără Patrie este ca frumuseţea femeii: niciodată nu ştii ziua în care se va stinge.La glòria sense Pàtria és com la bellesa de la dona: mai no saps quin dia s’apagarà.

*Queridos Andre y Ana:
Os envío unos pocos aforismos del poeta moldavo Grigore Vieru. Espero que alguno os haga pensar. para eso son las máximas, los pensamientos, los aforismos...
Cada día estoy más embelesado con la belleza de la lengua rumana y, tal vez, haya de apuntarme a un curso universitario en Bucaresti o Chisinau. Un trimestre o así, de paso me vendría bien cierta distancia de la malhadada patria y todos sus secuaces.
Os envío una primera serie de veinte aforismos, pero he traducido más de medio centenar. Los pongo en remojo para mejor ocasión, que tampoco quiero abusar.

El poeta moldavo Grigore Vieru falleció de un paro cardíaco a los 73 años, en un hospital de Chisinau, capital de Moldavia, 48 horas después de haber sufrido un grave accidente de tráfico. Nacido el 4 de febrero de 1935, en el pueblo Pererata, en el condado de Hotin, cuando este territorio formaba parte de Rumanía, Grigore Vieru fue el poeta más importante de la República moldava y quien más contribuyó al acercamiento de los dos países, que comparten el idioma rumano.
Un equipo de médicos rumanos se desplazó a Chisinau para atenderle, mientras que el Ministerio rumano de Defensa puso a su disposición un avión que hoy debería haberlo trasladado a Bucarest.
"Es el poeta más prominente de Moldavia y gran promotor del idioma rumano. Es una gran pérdida para la cultura rumana de esta y la otra parte del Prut (río fronterizo al norte rumano) y un gran patriota", declaró Ioan Haiduc, presidente de la Academia Rumana.
"Poeta esencial para el espacio moldavo y rumano, Grigore Vieru era un símbolo de la lucha nacional de los rumanos de la República de Moldavia", declaró el escritor rumano y académico Eugen Simion.
Tras su debut en 1957, se impuso en 1965 con el tomo "Versos para los lectores de todas las edades", mientras que "Numele tau" (Tu nombre), publicado en 1968, lo consagró como el más original poeta del país. Entre sus más conocidos libros de poemas se cuentan "Mama" (1975), "Un verde ne vede" (Un verde nos ve), que le valió el Premio de Estado de Moldavia, "Steaua de vineri" (Estrella de viernes), la selección lírica bajo el título "Opere alese" (Obras escogidas) y "Radacina de foc" (La raíz de fuego). Su última obra es el libro ontológico "Cartea Vietii Mele" (Libro de mi vida) de 550 páginas. Fue elegido miembro honorífico de la Academia Rumana en 1990 y propuesto para Premio Nobel de la Paz en 1992.  (Pere Bessó)