Daniela Voicu (Constanţa, 1977) Poeta, prosista, periodista y traductora, redactora-jefe de la revista internacional CUIB-NEST-NIDO (2009), miembro de la Liga de Escritores de Rumanía, (2009). Estudios en el Colegiu Pedagogic "Contantin Bratescu" de Constanta. Debut literario en la revista Ecouri, [Ecos] Constanta (1994). Su primera publicación: Poemul Ingerilor [El poema de los Ángeles], poesía, Ed. Refacos G.A, (2006); Ha colaborado en Napoca news, Cuget Liber, Agero Stuttgart, Cetatea Culturala, Agora Literară, New York Magazine, Observatorul de Canada. Además del blog personal: http://danielavoicu.wordpress.com/ podemos entrar en el que firma con seudónimo: flaviafelix.wordpress.com/... Finalmente, también se le encuentra en facebook.

nu te iert
nu te iert pentru clipele răvăşite cu aripi de îngeridăruite în zoripe piscuri de idile roz şi violetcu vânt sărat şi dorinţă de evadareîn eter…nu te iert!
…
pentru buzele rătăcite pe pielea meaudă de marerăscolindu-mifirea în focuri de mistereşi mâinile modelând cenuşaegoului meu într – o desăvârşită artănonconformistănu te iert!
…
am vrut să uit uitarearupând din tineun sentiment ridat încă sfâşiat de timpslab arzând iubireşi nu te iert!dăruieşte dăruirea!
No et perdone
no et perdonepels moments agitats amb les ales d’àngellliurats a l’albaals cims d’idilis rosa i violetaamb el vent salat i el desig d’evasióen l’èter…no et perdone!
…
Pels llavis perduts en la meua pellmullada pel maragitant-mela natura en focs de misterii les mans modelant la cendradel meu ego en un perfecte artinconformistano et perdone!
…
he volgut veure l’oblittrencant de tuun sentiment rugat encara esqueixat de tempsfeble ardent amori no et perdone!Deslliura el compromís!
No te perdono
no te perdonopor los momentos agitados con las alas de ángellibrados al albaen las cumbres de idilios rosa y violetacon el viento salado y el deseo de evasiónen el éter…¡no te perdono!
…
Por los labios perdidos en mi pielmojada por el maragitandomi naturaleza en fuegos de misterioy las manos modelando la cenizade mi ego en un perfecto arteinconformista¡no te perdono!
…
he querido ver el olvidorompiendo de tiun sentimiento arrugado todavía desgarrado de tiempodébil ardiente amor¡y no te perdono!¡Deja el compromiso!
***
tabula rasa ştiairespiraţia inimii freamătul genelorviteza lacrimilor curgându-mi pâna în sânmi le ştergeai cu un vers sau douăşi un suav sărutcertând ignoranţaiubirea ta maturăscria o istorie pe tabula rasaspre înserarerază de credinţă dezmorţitădimineaţa mă pictai eu stândîntr-o aşteptare divinăsă mă iluminezsă mă umplu de tinesă fuzionez cu sufletul tău minunat întrupat creator
***
tabula rasa coneixiesla respiració del cor la remor de pestanyesla velocitat de les llàgrimes corrent-me fins al pitme les dissipaves amb un vers o dosi un suau besrenyant la ignorànciael teu amor madurescrivia una història en la tabula rasacap a les fosquesraigs de fe esmorteïdade bon matí em pintaves jo resteen l’espera divinad’il·luminar-med’omplir-me de tude fondre’m amb la teua ànima meravellosa encarnada creadora
***
tabula rasa conocíasla respiración del corazón el rumor de las pestañasla velocidad de las lágrimas deslizándose hasta el pechome las disipabas con un verso o dosy un suave besoriñendo la ignoranciatu amor maduroescribía una historia en la tabula rasahacia el atardecerrayos de fe mortecinade mañana me pintabas yo quedoen la espera divinade iluminarmede llenarme de tide fusionarme con tu alma maravillosa encarnada creadora