Lumină de dis-de-dimineață
Când dormi
drumurile duc în urmă, se suprapun sau se întrepătrund până cesunt adunate într-o turmă de animale domestice,mânate toate spre dimineață în câmp deschis, la pășune. Dimineața devremete trezește dangătul tălăngile cu gură turtită,răgetul generalizat al vitelor sau behăitul orb al oilorce-și caută mieii pe imașul marcat cu dâre lungi de sânge,martor mut al unei noi escapade nocturne întreprinse de lupi.
Visul nu dispare odată cu prima lumină matinală,ăsta se implantează în ochii cei mai ospitalieri,le împrumută din luciul glaciar al luncilor lăturalnice,proiectat pe pânza de ceață a erei proterozoice a pământului,
Acolo a rămas să-și continue somnul un corb obosit.
Luz matutina
Cuando te duermes los caminos van hacia atrás,
se superponen o se interseccionan hasta que
se juntan en una manada de animales domésticos,
llevados todos por la mañana al campo abierto, al prado.
De mañana bien temprano te despierta el tañido sordo de las campanillas,
el mugido generalizado de las vacas o el balido ciego de las ovejas
que buscan a sus corderos en el prado de las largas huellas de sangre,
testigo de una nueva invasión nocturna protagonizada por los lobos.
El sueño no desaparece
junto con la primera luz matutina,
éste se mete en aquellos ojos que son más hospitalarios,
les presta el resplandor glacial de los prados de alrededor,
proyectado en la tela de neblina desde la era proterozoica de la tierra.
Allá se quedó a continuar su sueño un cuervo cansado.
Llum de matinada
Quan dormsels camins duen cap a arrere, se superposen o s’entrecreuen fins ques’ajunten en un ramat d’animals domèstics,duts tots de matí en camp obert al past.
De matinetet desperta el tritlleig d’esquelles amb boca pastosa,el mugit generalitzat de les vaques o el bel orb de les ovellesque busquen els anyells al prat marcat amb llargues ratlles de sang,testimoni mut d’una nova incursió nocturna organitzada pels llops.
El somni no desapareix de sobte amb la primera llum matinal,aquest s’arrela als ulls més hospitalaris,els presta el fulgor glaciar dels prats propers,projectat en tela de boira de l’era proterozoica de la terra.
Allí romangué a continuar el seu somni un corb cansat.