indice-de-biografias-esteban-murillo-ninos-comiendo-melon-y-uvas.jpg


HRANĂ
Păşeşti prin privirea părinţilor tăiîndreptată spre tine, pe treptele care te duc spre paradisul pierdut.
Te întrebi pe unde o fi rămas măsuţa de lemn şi cele cinci scăunele,cele mari și cele mai mici.
Cu ochii închiși și fără de scaun,repeți de la început rugăciunea știută, apoi te așezi pe podea și guști din bucate.   ALIMENTO
Pasas por la mirada de tus padresdirigida hacia a ti, por la escalera que te lleva al paraíso perdido.
Te preguntas dónde se ha quedadola mesa de madera y sus cinco escabeles,los grandes y los más pequeños.
Con los ojos cerrados y sin su escabel,repites desde el inicio la conocida oración,luego te sientas al suelo y pruebas el alimento.
MENJAR  Passes per la mirada dels teus paresadreçada a tu, pels escalons que et duen al paradís perdut.
Et preguntes on s'haurà quedatla tauleta de fusta i els cinc tamborets,els grans i els més petits.
Ulls tancats i sense cadira,repeteixes des del començ la pregària sabuda, t’asseus després a terra i tastes les menges.
*Querido Andrei: El paraíso perdido de la infancia asociado a la ingesta de alimentos de la manera más humilde, pero sabrosa. Me recuerda, amigo, aquella visión idealizante de la tradición tardomedieval del ‘menosprecio de corte y alabanza de aldea’ de Fray Diego Hurtado de Mendoza o renacentista de Fray Luís de León en una de las estrofas en liras de su ‘Oda en la vida retirada’:
A mí una pobrecilla
mesa de amable paz bien abastada
me basta, y la vajilla,
de fino oro labrada
sea de quien la mar no teme airada.