
Ai vrea ca din nou cuvintelesă-ți transmită tactul lucrurilor,atingere care trezește pielea goalăși iarăși îi umple fiecare amprentă,să poți să simți ochii peste ochi,brațele peste brațe, să mergi pe lumina ostenită a amieziisau pe asfaltul cenușiu al șoselelor.Ai vrea să repeți fiecare călătorieîncepând de la curba oricărei dimineți,să vezi clipe rătăcite în luminișul uitării.Ai vrea să te lase cuvintelesă simți respirația fiecărei stări sufleteștiși să te scufunzi în aerul ce îl respiri.
Quisieras que te dejaran las palabras
nuevamente el tacto de las cosas,
el tacto que despierta la piel desnuda
y la llena de nuevo en cada huella,
poder sentir los ojos sobre los ojos,
los brazos sobre los brazos, caminar
sobre la luz cansada del mediodía
o sobre el gris asfalto de las carreteras.
Quisieras repetir cada viaje
desde la vuelta de cada madrugada,
hallar instantes perdidos en claros de olvido.
Quisieras que te dejaran las palabras
sentir de cada estado el aliento
y adentrarte en la atmósfera que respiras.
Voldries que et deixaren les paraules
viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.
(de Les Hores, 1988)