Imatge de Ruxandra Anton
Querido Andrei: Una sorpresa la fuerza y frescura de esta poeta rumana que se dio a conocer tardíamente, pero que ha merecido frente al silencio de buena parte de la crítica ociosa elogios de reconocidos poetas y críticos de solvencia, atentos siempre a las nuevas voces. La escritora Ruxandra Anton (1957) ha publicado Izvorul zidit [El manantial amurallado] (200). Su segundo poemario Cartea lumilor dispărute [El libre de los mundos desaparecidos], Editura Tracus Arte, Bucureşti,(2011) contó con textos liminares e ilustraciones de la autora, junto a testimonios críticos de Liviu Antonesei, Liviu Ioan Stoiciu, Iulian Grigoriu, Lana Moscaliuc y Horia Gârbea. http://ruxandraanton.blogspot.com/http://www.liternet.ro/autor/213/Ruxandr...http://reteaualiterara.ning.com/profile/...http://facebook.com/ruxanton CUIELE DIN DRAGOSTEA TA
încerc să te uitbat cuie în dragostea tapână nu ajunge aici dimineaţacu hohotele ei pline de speranţăam plecat cu primul bărbatcare m-a dezbrăcat cu privireadupă ce mi-am ţinut răsuflareaca pe o flacără pe care-o aperi cu palmele de vântdragostea ta huruia în tâmplele mele ca un tramvai deraiatşi în geamul lui slab luminat te-am zăriterai rece ca sticlanecunoscutul gâfâia ca scos din minţişi de pe umărul lui stângtatuajul cu o inimă străpunsă de o săgeată urla la mineaşa că ultimul cui a trebuit să-l înfig în desenul acela naivce semăna cu un bazar turcescnoaptea s-a golit dintr-o dată ca o cutie plină de obiecte inutilepe o stradă unde plictiseala veştejeşte rondourile de trandafiricuvintele obosite au închis fereastraunde noapte de noapte ai stat pe pervazgata să te arunci în golul meutaxiul mă aştepta după colţmă aşez pe bancheta din spateatentă la orice freamăt al minciunii care mă pândeşte şi mă întreabă unde plecpe scaunul din faţădragostea ta stă în braţele altei femei.
LES UNGLES DEL TEU AMOR
tracte d’oblidar-teclave ungles en el teu amorfins que no arribe ací el matíamb les seues rialles plenes d’esperançame n’he anat amb el primer homeque m’ha despullat amb la miradadesprés d’haver contingut la respiraciócom una flama que amb les palmes la defenses del ventel teu amor fa un estrèpit en les meues temples com un tramvia descarrilati en la seua finestra de penes il·luminada t’he albirateres freda com un vidreel desconegut esbufega com un fora de senyi des del seu muscle esquerre
el tatuatge amb un cor travessat per una sageta em bramaaixí que l’últim cui ha hagut de clavar-la en aquell disseny ingenuque s’assembla a un bazar turcla nit s’ha buidat d’una vegada com una caixa plena d’objectes inútilsen un carrer on l’avorriment marceix glorietes de rosesles paraules cansades han tancat la finestraon nit rere nit has restat en la cornissapresta a llançar-te al meu buitel taxi m’espera en tornar el cantóm’assente al seient de darrereatenta a qualsevol xiuxiueig de la mentida que m’observa i em pregunta on vaigal seient davanterteu amor és als braços d’una altra dona. LAS UÑAS DE TU AMOR
trato de olvidarteclavo uñas en tu amorhasta que llegue acá la mañanacon sus carcajadas llenas de esperanzame fui con el primer hombreque me desnudó con la miradadespués de haber contenido la respiracióncomo una llama que con las palmas proteges del vientotu amor hace un estruendo en mis sienes como un tranvía descarriladoi en su ventana débilmente iluminada te vislumbréeras fría como vidrioel desconocido resuella como enloquecidoy desde su hombro izquierdo
el tatuaje de un corazón atravesado por una flecha me gritade modo que la última uña ha tenido que clavarla en aquel dibujo ingenuoque se parece a un bazar turcola noche se vació de una vez como una caja llena de objectos inútilesen una calle donde el tedio aja glorietas de rosasles palabras cansadas cerraron las ventana donde noche tras noche seguías en la cornisalista para lanzarte a mi vacíoel taxi me espera a la vuelta de la esquiname siento en el asiento traseroatenta a cualquier rumor de la mentira que me observa y me pregunta a dónde voyen el asiento delanterotu amor está en los brazos de otra mujer.