*De nuevo, amigo, he de felicitarte por este poema agitador de conciencias que se bañan de certezas. La duda, reconvertida en su raíz, al signo de interrogación, una entidad nociva, afirmas, capaz de devorarnos nuestra naturaleza. Un texto que bajo el barniz de la ironía y el humor nos deja desnudos. Y no es retórica. Todos tus poemas tienen un sello muy personal. Me gusta traducirlos. Pere.

punto-interrogativo.jpg 











Semn de întrebare

Agasantă această entitate nocivă
ce posedă puteri absolut involutive: vine și apoi ne lasă, vine și pleacă de aici, intră undeva unde nu o va găsi nimeni, făcând naveta indetectabilă de una singură între semnele mari de întrebare (ea însăși fiind un semn de întrebare!), în trecere luând cu sine și pe cineva din noi.       Signo de interrogación   Horripilante esta entidad perniciosa que posea poderes absolutamente involutivos: viene y luego nos deja, viene y se va de aquí, se mete en algún sitio donde nadie va a encontrarla, haciendo un camino indetectable de ida y vuelta entre los grandes signos de interrogación (¡ella misma siendo un signo de interrogación!), de paso llevando consigo a alguien de nosotros.
Signe d’interrogació

Irritant aquesta entitat nociva
que posseeix el poder absolut involutiu: ve i després ens deixa, ve i se’n va d’ací, s’amaga en algún lloc on ningú no el trobarà, fent trajecte indetectable de una volta entre els grans signes interrogatius (sent ella mateixa un signe d’interrogació!), emportant-se de pas a algú de nosaltres.