Un abrazo.
Pere.

ÎNFLORESC COPACII-N CIMITIREnu mai vine Veacul de Apoi.Cine ar putea să îi întoarcă
pe cei morţi la viaţă, înapoi?
Să-i îmbrace-n alte haine, albe,
să le dea din bunurile lumii.
Cine ar veni să îi adune
pe cei morţi cu viii împreună?
Aerul se umple de arome
şi albine vin la floare, roi.
Nimeni nu mai intră-n cimitire
să aducă morţii printre noi.
Doar pentru-o zi, doar o clipită
să aprindă focul la morminte...
Putrezesc părinţii în pământuri
fără de lumină şi cuvinte.
LAS FLORES DE LOS ÁRBOLES HUMILDEShan vuelto otra vez al cementerio.¿Quién va a reanimar a los seres queridos
para a verlos sanos y felices?
Vestirlos con nuevos trajes, blancos,
y devolverles sus merecidos bienes.
¿Quién va a juntar a los que viven,
de una vez, con todos sus seres queridos?
El aire se llena de aromas
y las abejas buscan sus flores.
¿Quién va a regresar al cementerio
para traer a todos sus seres queridos?
No es por mucho, sólo por un día,
para tener el fuego encendido…
Están tan cerca todos los seres queridos,
debajo de la tierra, sin palabras.
ARBRES EN FLOR AL CEMENTERI Ja no arriba el Segle de Després.Qui podria fer tornar els morts
de nou a la vida?
Mudar-los amb altres vestits, blancs,
i donar-los els béns del món.
Qui vindria a ajuntar els morts
amb els vivents?
L’aire s’ompli d’aromes
i les abelles venen a la flor, a l’eixam.
Ningú no entra ja al cementeri
per a dur els morts entre nosaltres.
Només per un dia, només per un moment
calar el foc de les tombes...
Es pudreixen els pares en la terra
sense llum, sense paraules.