Martie
Din caier încâlcit de nouri
toarce vântul
fire lungi de ploaie.
Fluşturatici fulgi de nea
s-ar aşeza-n noroi,
dar cum li-e silă-
se ridică iar
şi zboară sa-şi găsească
cuib de ramuri.
Vânt şi-i frig-
iar mugurii
prea lacomi de lumină
işi zgulesc acum
urechile în guler.
Març De la madeixa embolicada de núvols
trena el vent
llargs fils de pluja.
Inconsistents flocs de neu
s’assentarien al fang,
però, com els fa oix,
s’enlairen de bell nou
i s’envolen per a trobar
un niu de branques.
El vent bufa fred-
i els brots,
massa cobejosos de llum,
arronsen ara
les orelles al coll.
Marzo
De la madeja enmarañada de nubes
trenza el viento
largos hilillos de lluvia.
Inconstantes copos de nieve
se asentarían en el lodo,
pero, como les da asco,
se alzan de nuevo
i reemprenden el vuelo para encontrar nido
entre las ramas.
El viento sopla frío
y los brotes,
demasiado codiciosos de luz,
encogen ahora
las orejas en el cuello.