Un abrazo.
Pere.
Niculina Opreaveşminte în care vor fi fericiţi
şerpuiesc visele celor adormiţi
în peşterile timpului;
ei vin seară de seară,îşi depun lapţii
lîngă fruntea mea.
cel uitat la răspîntii
cheamă ielele.
ielele vin cu gleznele
împurpurate,
duc în palme
memoria ursitei…
ei vin seară de seară,mîini ocrotitoare
le vor dărui veşminte
în care vor fi fericiţi.
veştits amb què seran feliços serpentegen els somnis dels adormits
en les coves del temps;
ells venen nit rere nit,depositen les lletasses
a prop del meu front.
l’oblidat a la cruïlla
crida les fades.Les fades venen amb els turmells
emporprats,porten en les palmes de la mà
la memòria del destí…
venen nit rere nit,
mans protectores
els donaran vestits
amb què seran feliços.
vestidos con los que serán felices
Serpentean los sueños de los adormecidos
en las cuevas del tiempo;
vienen noche tras noche,depositan las lechas
cerca de mi frente.
El olvidado en la encrucijada
llama a las hadas.
las hadas vienen con los tobillos
empurpurados,
llevan en las palmas
la memoria del destino…
vienen noche tras noche,
las manos protectoras
les darán vestidos
con los que serán felices.