Lehuza
Învelit într-un scutec stă sugaciul la sân.Chipu-i hipnotizat caută lichidul călduț,ca să-l soarbă din pieptul femeii lehuze.
E teribil să te iei de el, să-l sustragi cumvade la treabă: se smulge de la sânul mamei saleși declanșează alarma de parcă l-ar strânge scutecul.
Laptele țășnește atunci, ajunge tocmai pe pod, de unde prinde să picure rapid din minusculele mamiloane, împrăștiate peste tot pentru a căuta gura pruncului.

La nueva madre
Envuelto en un pañal, el nene está pegado al seno.Su rostro hipnotizado busca el líquido calentitoy se lo traga desde el pecho de su nueva madre.
Es cosa terrible tocarlo, sustraerlo de alguna manerade su tarea: se aleja del pecho de su madrey arranca la alarma como si le molestase su pañal.
La leche sale entonces, llega hasta al techo, de dondeempieza rápido a gotear desde los minúsculos pezones,dispersados alrededor para buscar la boca del bebé. 

*
Me ha encantado el poema Lehuza por su dosis de ternura y, a la vez, de humor. Basta con imaginar al mamoncete lloriqueando porque se le ha distraído de su primordial función, mientras los pechos de la madre sueltan incontinentes chorros de leche tibia que llegan al techo y los pezones buscan, aterrados, por toda la habitación la boca del bebé. Sin duda alguna tal hipérbole animada es altamente expresiva y consigue una sonrisa blanca.
PereRosa roja
 
lactancia32.jpg
La dona alletant

 Amb bolcalls és el mamaire a la sina.La seua cara hipnotitzada busca el líquid caldi l’engoleix del pit de la dona que acaba de parir.
 És terrible prendre’l, substraure’l d’alguna manerade la tasca: s’apartarà de la mamella de sa mare i  deslliurarà l’alarma com si li premera el bolcall.
 Llavors la llet brollarà, aplegarà fins i tot al sostre, d’on aviat mamprendrà a gotejar des de les mamil·les minúscules, esparses pertot buscant la boca de la criatura.