
Melancolie
Un vânt răzleţ îşi şterge lacrimile reci pe geamuri.
Plouă.
Tristeţi nedesluşite-mi vin, dar toată durerea,
ce-o simt n-o simt în mine,
în inimă,
în piept,
ci-n picurii de ploaie care curg.
Şi altoită pe fiinţa mea imensa lume
cu toamna şi cu seara ei
mă doare ca o rană.
Spre munţi trec nori cu ugerele pline.
Şi plouă.
Malenconia
Un vent dispers eixuga les llàgrimes fredes als cristalls de la finestra.
Plou.
Tristeses boiroses m’apleguen, però tot el dolor
que jo sent no és dins de mi,
al cor,
al pit,sinó en les gotes de pluja que s’escolen.
I empeltat en el meu ser, el món immens
amb la tardor i el seu capvespre
em dol com una ferida.
Cap a les muntanyes passen els núvols amb les veixigues plenes.
I plou. Melancolía Un viento aislado limpia las frías lágrimas en los cristales.
Llueve.
Confusas tristezas me llegan, pero todo el dolor
que siento no está en mí,
en el corazón,
en el pecho,sino en las gotas de lluvia que se deslizan.
E injertado en mi ser el mundo inmenso
con el otoño y su atardecer
me duele como una herida.
Hacia las montañas pasan las nubes de orines llenas.
Y llueve.