Ioana Miron Copii fără soare Doi copii au rămasGoi de atât întuneric și au vrut
Să fugă desenând
Un soare cu dinți.
Și au fost
Fericiți cu el până când
Au realizat că
Soarele era știrb. Infants sense sol Dos infants es quedaren
Nus de tanta foscor i volgueren
Fugir dibuixant
Un sol amb dents.
I foren
Feliços amb ell fins que
S’adonaren que el sol
Era esdentegat. Niños sin sol Dos niños se quedaron
Desnudos de tanta obscuridad Y quisieron huir dibujando
Un sol con dientes.
Y fueron
Felices con él hasta que
Se dieron cuenta de que
El sol estaba mellado. *** Poem pe smoală Doi copii scriu un poem ludic
Pe asfalt.
Fac desene
Cu cretă colorată, de proastă calitate,
Pe asfalt.
Deseneaza casuțe și mașini, ca și când
Ar fi împreună pentru totdeauna. Poema en la gespa Dos infants escriuen un poema lúdic
En l’asfalt.
Fan dibuixos
Amb guix de color, de baixa qualitat,
En l’asfalt.
Dibuixen casetes i vehicles, com si
estigueren junts per a sempre. Poema sobre el césped Dos niños escriben un poema lúdico
En el asfalto.
Hacen dibujos
Con tiza de color, de mala calidad,
En el asfalto.
Dibujan casitas i coches, como si
Estuvieran juntos para siempre.