Eşti un far aprins, un semnal luminos;arzi de la sine cu faţa spre mare.Sus, pe stâncă, un trunchi de copac călător stă alături de tine ca o rememorare.
Trunchiul n-are lumini să străbată genunişi nici forţă de-a fi ca altădată.Inelele lui nasc lumină de lemn, e aura anilor, multiplicată.
El aura del tiempo
Eres un faro encendido, una señal luminosa;ardes girando hacia al mar.En la roca - un tronco, está cerca de tiun árbol para rememorar.
Este tronco sin luz no penetra abismos,la tarea ya está alterada.Sus anillos dispersan una luz de madera,es el aura del tiempo, multiplicada.
*** Me gusta ese simbolismo del árbol vijaero. En efecto, hay árboles que echan raíces e incluso se resisten a morir no sólo por sus rebrotes sino porque siempre queda alguna raíz que rebrota. Sin embargo, hay árboles que tienen otros destinos. El suyo es un nomadismo pasivo, a manos de la Naturaleza o la acción del hombre.
Y, es cierto, hay árboles viajeros, como que los hay masculinos y femeninos. El roble frente a la encina. El olmo frente a la acacia etc...
Y tampoco hace falta ser adivino o agorero para comentar: Guidate de la luz de madera, que es fuego para los anillos del tronco y, cerca, como señaló Pere Gimferrer, arde el mar...
AURA DEL TEMPS
Ets un fanal encés, un senyal lluminós,i cremes per tu mateix davant del mar.Dalt, en la roca, un tronc d’arbre viatger és al teu costat, com un record.
El tronc no té llum per a travessar abismesni tampoc la força d’antany.Dels seus anells naix una llum de fusta, és aura dels anells, multiplicada.