trecuţi sub tăcere acasă,asta e soarta unor poeţicare nu au avut punga groasă,care nu au ştiut să îmbine corecttalentul cu vorba mieroasă,orgoliul orb cu vidul din pieptşi au preferat altă casă,
fără de tipicii patru pereţişi acoperiş de şindrilă,aşa cum se laudă unii poeţicu funcţii, maşină şi vilă,cu premii vânate şi vreo sută de cărţila care-au lucrat (sau lucrează...):pleacă poeţii prin străinătăţi,iar alţii rămân şi... visează.
Querido Andrei:
Con casi el pie en el avión me encuentro con este poema tuyo en el que retratas no sin triste ironía la suerte o destino que les queda a los poetas que quedan en el país frente a los que se marchan al extranjero. En el fondo, si bien se mira, dos tipos de exilio, el interior y el exterior. Al menos, a los del interior les queda la casa con tablas de chilla en la cubierta del tejado y los cien libros de premio o, finalmente, la posibilidad de soñar...
Un poema, pues, desolado, amigo mío, con una crítica feroz a aquellos poetas que sí hansabido conciliar Poder y Poesía. Al fin y al cabo, como dice el refrán valenciano: "Qui no plora, no mama" [Quien no llora, no mama (toma pecho)]...
Me gusta esa vertiente tuya que en este caso ha preferido el tratamiento paródico de los sueños del poeta al meramente lírico.
Un abrazo.
Pere Bessó
UN POEMA D'ANDREI LANGA TRADUÏT AL CATALÀ PER PERE BESSÓ
ELS POETES I ELS SOMNIS
Apreciats en l’estranger,
vivint sota el silenci en casa,
aquesta és la sort d’alguns poetes
que no han tingut bossa grossa,
que no han sabut combinar
el talent amb la paraula dolça,
l’orgull orb amb el buit de mamella
i han preferit altra llar,
sense les quatre parets típiques
i la coberta de parafulla,
així és com es lloen a alguns poetes
amb càrrec, automòbil i mansió,
amb trofeus de caça i cent llibres
als que han treballat (o treballen...):
alguns poetes se’n van a l’estranger,
d’altres, però, es queden i... somien.
