Când voi începe să îmbătrânesc,
îmi voi pune pe cap o căciulă din piele de oaieşi încerca-voi să cârpescgolurile verticale dintre picăturile de ploaie.
E clar că nicidecum nu voi reuşisă acopăr cu acul o distanţă prea mare,de aceea voi purcede a le căptuşicu boabe de minerale rare.
Aşa va cădea peste tot şuvoiul de apădin întunericul orbitor al norilor:poate că el va putea să ne scapede apocalipsa de foc a culorilor.
Deocamdată ploile vin şi pleacăcu goluri invizibile printre picături,prin care corpurile noastre caută să treacăşi să le lase oarecum pe alături.
*** Cuando empiece a envejecer, me pondré una gorra de piel de ovejae intentaré coserel vacío que queda entre las gotas de lluvia.
Está claro que no podré cosercon la aguja una gran distancia,por eso empezaré a hacerlíneas de cristales en estos vacíos.
Así va a caer el agua por todas las partes desde la luz de las nubes negras:puede que esta corriente nos salvedel fuego apocalíptico de los colores.
Por ahora las lluvias van y vienencon sus imperceptibles espacios entre las gotas,donde nuestros cuerpos todavía tratan
buscar la manera de evitarlas.
*** Quan començaré a envellir,
em posaré una gorra de pell d’ovella
i tractaré de cosir els buits
verticals entre les gotes de pluja.
Clar que de cap manera no reixiré
a cobrir amb l’agulla una gran distància,
per això començaré a perdre el temps
amb grans de minerals rars.
Així caurà pertot el raig d’aigua
de la foscor enlluernant dels núvols:
tal volta ens lliurarà
de l’apocalipsi de foc de colors.
Ara mateix van i venen les pluges
amb buits invisibles entre les gotes,
per on els nostres cossos miren de passar
i deixar-les en certa manera de banda.
