La pierre est-elle plus belle dans le mur? Michel Deguy

Presupunem că refac entropia sub efectul erosuluiaşadar bănuiesc imediatcă arborele separă pădurea de orizontşi ne ascunde lumina-îngerul şi scara lui Iacob-măreţul foc ce ne adună noapteaîn visul revolteiîn care, ca mister al ploii,cred în mare taină,şi dragostea ta însingurată aprinde trandafirul vizibilîn grădinile palatului de iarnăal inimii omuluicare ştie că piatra din mânăe mai frumoasă şi pioasă şi singularădecât cea din adâncul zidului simbolurilor vechi...


***

La pierre est-elle plus belle dans le mur? Michel Deguy

Suponte que remonto la entropía bajo del hueso
pues sospecho el instante
que el árbol barra el bosque del horizonte
y nos oculta la luz
-el ángel y la escala de Jacob-
el gran fuego que nos reagrupa en la noche
en el sueño de la revolución
en el que, como misterio de lluvia,
secretamente creo,
y tu amor sólo vela la rosa visible
en los jardines del palacio de invierno
del corazón del hombre
que sabe que la piedra en la mano
es más bella y piadosa y singular
que en el fondo del muro de los viejos símbolos…

***
(en catalan)

La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy



Suposa que remunte l’entropia davall de l’os
car sospite l’instant
que l’arbre barra el bosc de l’horitzó
i ens amaga la llum
-l’àngel i l’escala de Jacob-
el gran foc que ens reagrupa a la nit
en el somni de la revolució
en què, com misteri de pluja,
secretament crec,
i el teu amor només vetlla la rosa visible
als jardins del palau d’hivern
del cor de l’home
que sap que la pedra a la mà
és més bella i pietosa i singular
que al fons del mur dels vells símbols…